Aquesta ha estat una setmana intensa en sensacions. D’aquelles que quan comencen ja saps que serà diferent de les que passes normalment.

Vam començar presentant la moció de censura a l’actual govern i companys meus de viatge fins fa gaire bé dos mesos. Les explicacions de motius ja han estat exposades i estalviaré al lector la repetició. Voldria centrar-me en l’espiral de declaracions, rèpliques, contrarèpliques i desqualificacions que s’han anat succeint.

Resulta comprensible que en aquest moments de tensió es produeixin accions que se surten del que hauria de ser un debat tranquil i normal. Estic segur que tots ens hem passat de frenada en algunes declaracions que hem fet. Impulsat per replicar les declaracions fetes en calent per l’adversari ( que no enemic) , un contesta sense pensar bé en les repercussions que tenen les teves paraules, potser per contentar unes bases que demanen “canya” a l’adversari polític. Estic convençut que això ha passat als companys de consistori Jordi Vilà i Pere Albò en les darreres declaracions. També a mi m’ha passat.

No he estat encertat en les declaracions que vaig fer a Radio Sant Feliu just després d’una roda de premsa calenta en que vaig posar en dubte l’esforç d’alguns regidors en la seva feina i en la qual vaig afirmar que “ si no s’hi poden dedicar que no s’hi posin”. Aquestes paraules no van estar encertades.

L’esforç personal que fan les persones que van en una llista política en les eleccions locals és molt gran. Reconec que és un sacrifici personal i familiar ser candidat i elegit regidor. Em vaig equivocar.

Penseu que els regidors ( tots, els de govern i els de l’oposició) moltes vegades acaben anteposant la política per davant de la familia i la feina. I això és un error. Un error inevitable? No ho sé. El que si se és que la política acaba absorvint totes les energies i totes les hores d’un regidor. Per això la política “crema” a mig i llarg termini. Més que cremar el que produeix és esgotament. Per tal que la política local sobrevisqui i perduri calen persones disposades a fer aquest sacrifici tenporal. Estic segur que molts dels regidors i regidores que m’han precedit, dels actuals i dels que vindran, han dedicat uns anys molt valuosos de la seva vida al servei de la ciutat. I això s’ha d’agraïr i de reconèixer. Mai ho farem al gust de tothom, mai encertarem al 100% en les nostres decisions, però estic segur que tots i totes ens esforcem per fer el que creiem millor per la nostra ciutat. Amb punts de vista diferents, però amb una cosa en comú en tots nosaltres : Esforç, sacrifici i treball.

posts anteriors>>>

[contacte : carles motas]